sábado, 14 de noviembre de 2009

BARRI SESAM CELEBRA EL SEU 40 ANIVERSARI

Qui no a dit mai:

- Tu de petit no veies barri sèsam no?

Quant veu que una persona pregunta sobre algú obi o s’equivoca en temes senzills.
Barri sèsam una seria infantil de la televisió americana, combinada amb l’educació dels preescolars i l’entreteniment. El seu objectiu era i és Jugar aprenent i tot va començar fa 40 anys. I per el seu aniversari tots els protagonistes han sortit al carrer a celebrar-ho.



Noticia Barri Sesam Clica aquí


La raó de la publicació d'aquesta noticia, és que Barri sèsam sempre ha tingut un objectiu l'educació pels infants, a través d'uns personatges divertits i entretinguts.


La relació d'aquesta noticia amb les TIC, és que els seus capítols han sigut transmesos a través de la televisió en diferents països i idiomes, però avui dia els podem veure també al ordinador baixant-los per internet o veure'ls online.

LLEGENDA DE LA TERRA

EL GEGANT DEL PI


El Farell es una muntanya que es troba al costat del poble Caldes de Montbui, el seu nom coincideix amb una llegenda que diu així:

Aquella època, el poble de Caldes, hi havia una masia anomenada el Farell, a la qual vivia un gegant molt alt i gran. Tenia tanta força que tots el coneixien com el Farellas i ningú dels voltants podia vèncer. Era modest i senzill i portava una vida tranqui-la dedicada a la pagesia.

Un dia, m’entres llaurava un bancal, va passar un gegant foraster que es va quedar sorprès davant la seva força. Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una important i bella dama anomenada Gisla.

De fet, li va costar una mica convenç-se’l, però al final va decidir anar-hi, per poder fer fora aquell foraster i rescatar la bella Gisla. I cap a Barcelona va anar-hi. Per el camí va agafar un pi de un bosc per que l’hi fes de bastó i també per saltar la muralla que rodejava la ciutat. Els nens i nenes el seguien cantant aquesta cançó:

El Gegant del Pi
ara balla ara balla;
El Gegant del Pi
ara balla pel camí

El gegant Moro el va rebre amb un bon àpat tal i com tenia per costum sempre que algú acaptava el seu repte.

M’entres el Farell anava menjant, el Moro, amb els seus ulls rabiosos deia:

- Menja, menja Farellás. Que ben poc menjaràs desprès.

La gran lluita es celebrà a la plaça del PI.

El Farell es queda plantat en mig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava d'atonyinar-li. Llavors, i com qui llança palla, el Farell el va llençar per sobre de les cases i de les teulades i va anar a parar als afores de la ciutat.

La multitud cantava la cançó que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster i així alliberava a la bella dama Gisla:

El Gegant de la ciutat
ara balla ara balla;
El Gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.

Llavors el Forçut Farell va prendre camí de retorn a la seva casa, però va passar, que durant el camí li va entrar son i es va tendir sota un arbre per a reposar una estona i poder continuar després. Va succeir, que mentre el Farell dormia començar a ploure i a caure calamarsa, de tal forma que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès. Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.




El Gegant del Pi






LA LLEGENDA

La llegenda és un genera de tradició oral, i va lligada amb el territori.
La finalitat de la llegenda esta amb un entorn geogràfic i un entorn històric.

Segons Joan Amades les llegendes es poden classificar de la següent manera:
  • Llegendes de la terra.
  • Llegendes de les roques.
  • Llegendes de les coves.
  • Llegendes megalítiques.
  • Llegendes de les fonts.
  • Llegendes marines.
  • Llegendes religioses.
  • Llegendes que giren el entorn de personatges histèrics.
  • Llegendes plebees .
  • Llegendes gerontològiques, llinatges, i eradiques.


miércoles, 11 de noviembre de 2009

PISSARRES DIGITALS II

En aquesta entrada, continuació de la anterior, podem observar un vídeo que ens parla de les pissarres digitals, l'ús que tenen, com funcionen, quines avantatges ens proporcionen, i les diferencies de les pissarres convencionals a les digitals, també ens donen exemples que les escoles podrien dur a terme. I resolen dubtes que la presentadora don a nom dels oients.


I tot això i més amb la presentació de Manuel G, representant d'una coneguda empreses del sector, durant les activitats del dia de internet.



Recomano veure'l, ja que la informació que ens donen és útil en el camp de l'educació.
Des de el meu punt de vista l'explicació de Manuel G, és força bona. I ens ajuda a resoldre dubtes que podem tenir sobre les pissarres digitals.

PISSARRES DIGITALS

Un dels altres invents de les TIC, han sigut les pissarres digitals que han tingut una gran evolució dins aquest món. D'aquesta manera publico informació sobre com funcionen, quin ús donen i quines avantatges tenen.

Cal tenir present que ha moltes escoltes encare no han estat introduïdes però de mica en mica ho estan fent i de aquí uns anys totes les escoles treballaran amb elles, i com a mestres hem de saber tot el que comporta aquests nous invents.

DEFINICIÓ

Pissarra digital: Sistema tecnològic, és un recurs TIC per utilitzar a l’aula, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per visualització amb grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant els perifèrics dels ordinadors: ratolí, teclat…


Pissarra digital interactiva: Sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control de punta, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per visualitzar en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.


Tinta digital: Són programes que permeten fer anotacions sobre qualsevol pantalla que estem visualitza’n en el nostre ordinador, i guarda en el disc una imatge.

*La següent entrada és la continuació d'aquesta i podreu veure un vídeo que ens explicant l'ús del seu funcionament.

martes, 10 de noviembre de 2009

DESCRIPCIÓ D'UNA ALUMNE

Com descriure aquesta noia, que poc a poc ha anat aconseguint la meva amistat i la meva confiança? Dons podria començar parlant de la seva mida, el seu pes … però ens quedaríem igual, ja que realment no ho ser, però si dir que és alta, i prima. El color de la seva pell, és fosc, té els cabells llargs i negres, la mirada profunda d’un color blavós i els seus llavis mostra’n sempre un gran somriure, amb unes dents blanques com la neu.

Dia a dia et demostra que és simpàtica, carinyosa i molt agradable; quant parles amb ella et sents c`omode, ja que sap escoltar i opinar. Sap dir les veritats i no enganyar-te quant una cosa no va bé o no l’hi agrada.

A l’hora d’observar com vesteix em sorprèn, ja que ella sempre va amb colors foscos, amb texans ajustats i sabates amb talons. Dir que des de que la conec no l’he vist mai deixada.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu de qui parlo, sempre i quant assistiu, a la mateixa classe que ella. Si no, us deixo una fotografia per a que veieu tot el que us he explicat.


Sara Orantes

sábado, 7 de noviembre de 2009

GIMP

El GIMP és un programa informàtic de software lliure que serveix per retocar i editar imatges i/o fer muntatges amb fotografia. En aquest podem modificar el temany, la resolució, retallar-les, escriure textos, canviar els filtres, els colors etc.


A partir d'unes quantes proves realitzades a l'aula, comencem el treball que ens demanant que fem.


Aquest tracta que a partir d'una fotografia feta a classe, realitzem tres petites activitats amb els seus ítems.

PRIMERA ACTIVITAT

Consisteix en escollir una fotografia i reduir-la a un temany de 300 x 225 píxels més o menys.
Per realitzar-ho cal seguir els següents passos:

Primer Obrir el GIMP, i anar a "Obre fitxer" i seleccionar la imatge escollida previament, un cop obert, anem a l'opció "imatge" i a "escalar" s'ens obrira una pantalla on ens donara l'opció de canviar l'escala de la imatge.

La imatge seleccionada per mi es de 2592 x 1944 píxels i el passar-la a 300 x 225 piexels el resultat és el següent.



SEGONA ACTIVITAT

En aquesta activitat els ítems, són retocar la fotografia que hem escalat anteriorment. I en ella retocar-la, per que quedi diferent a la versió original. D'aquesta manera aprendrem a utilitzar l'apartat "Filtros", "Colores" i també a retallar una imatge amb el "Lazo", seleccionant el que volem, ja bé sigui tota la imatge com un petit detall.

Per realitzar aquesta activitat ho he fet de la següent manera:

Primer he obert la fotografia guardada anteriorment, que l'havia escalat a 300 x 225 píxels i he seleccionat amb el "Lazo" les cares de les tres persones que surten a la imatge. He obert la finestra "Colores" i he seleccionat "Curvas i Brillo" i s'ha obert una altre finestra en la que he seleccionat el "Contraste".

Segon, he seleccionat els fons amb el "Difusa" i he obert la finestra "Filtros" on m'ha aparegut "Renderizado" l'he seleccionat hi s'ha obert "Nubes" i de la varietat de "Nubes" he triat "Plasma".

Per tercer lloc, he seleccionat la samarreta en que hi diu "Màgia" i amb la finestra "Filtros", he obert la sub-finestra "Artísticos", que es troba "Pintura al Oleo". He seguit seleccionant la samarreta del mig, i tornant a obrir la finestra "Filtros", sub-finestre "Artísticos", "Viñetas + Cubismo + Colorear" he obtingut el resultat que observareu a la imatge.


I per últim he seleccionat la samarreta de la esquerra, i tornant a obrir la finestra "Filtros", "Artístico - Viñetas" n'he obtingut un altre resultat molt curiós.

A continuació podeu veure el resultat de tot el procés:




TERCERA ACTIVITAT

En aquesta activitat els ítems són seleccionar una part de la fotografia que hem estat treballant anteriorment, hi retallar la part seleccionada. A la vegada fent modificacions com anteriorment hem realitzat a la segona activitat.


El procés a sigut el següent:

Primer obert la fotografia de la segona activitat, que ja esta retocada, i selecciono les dues persones que hi ha a l'esquerra, les selecciono amb el "Lazo" i les retallo.

Després obro una pàgina nova i enganxo la imatge retallada i la col·loco a l'esquerra de la imatge, un cop realitzar modifico de nou l'escala un altre vegada a 300 x 225.

Per finalitzar la fotografia, modifico el fons en dues tandes: Primer, selecciono el fons i obro la finestra "Filtros", i obro la sub-finestre "Destectar bordes" i selecciono "Sobel", de nou torno a obrir la mateixa finestra i aquest cop obro "Artisico - Cubismo", tornant a obrir "Filtros" i seleccionant "Luz y Sombras - Supernova" i per finalitzar la primera tanda, obro la finestra "Colores" i selecciono "Brillo y contraste"

La segona tanda que realitzo pel fons és obrint de nou la finestra "Filtro", i obro "Renderizado - Naturaleza - Llama".

I finalment podreu veure el restultat:


martes, 27 de octubre de 2009

UNA MICA D'HUMOR

Quant aguantes sense riure?

BLOGGOSFERA

Una "bloggosfera" també coneguda com a univers de blocs, és una xarxa social que es crea a partir d’un grup de blocs i els seus blocaries. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia.

Cliceu aquí per veure la nostre "bloggosfera": JOCS INFANTILS 


Els blocs es connectant entre si de la següent manera:

  • En la barra lateral dels blocs hi ha un gadget de llista d'enllaços dels blocs que més visita l'usuari.
  • Afegir el teu escrit el blink del blocaire on s'ha trobat la informació.
  • Donar publicitat del teu bloc a través de comentaris en altres blocs de la mateixa temàtica.
Dins d'aquest món ens apareixen nous conceptes com meme: ens permet transmetre informació a través d'internet i ens crea nous coneixements a través d'una idea bàsica.

Tenir el nostre propi bloc permet estar en contacte amb altres blocaires, intercanviar informació, ideals i afinitats comuns. D'aquí l'activitat de realitzar una "bloggosfera" en grup.

El grup format per Albert Ros, Sara Orantes, Alba Montero i Neus Martínez. Tracta la temàtica els jocs infantils.


La selecció d'aquesta temàtica és la importància que tenen els jocs a l'etapa infantil. A través del joc. Activitat que apareix de forma natural i imprescindible per l'infant. És necessari per el seu desenvolupament social, intel·lectual i emocional. A més, també ajuda al seu desenvolupament cognitiu i a la maduració del pensament creatiu. Ajuda a que els infants tinguin un major grau de socialització, espontaneïtat i una autonomia personal.

Gràcies aquesta activitat, he de dir que descobert el món de la "bloggosfera", i haig de dir que ha sigut un treball positiu el fet de realitzar aquesta activitat, i coneixia altres aspectes de internet que no tenia ni la menor idea de que existint.


Gràcies a la "bloggosfera" i la temàtica seleccionada per el grup, puc veure la diversitat de jocs que hi ha en el món, i posar-me el dia alhora de portar-los en practica a una escola.

viernes, 23 de octubre de 2009

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE


La cultura lliure és un moviment social basat en la creació de difusió i elaboració de programaris lliures i té per missió contribuir a la reconstrucció de les regulacions dels “drets d’autor”.

El programari lliure es defineix com aquell que garanteix, simultàniament, quatre llibertats:
  • La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
  • La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
  • La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
  • La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
Són habituals les reflexions al voltant del copyleft (conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques), drets d’autor (copyright), etc.



****ACTIVITAT****

A continuació veurem 4 casos, en el que cal esbrinar quina és la correcta, i explicar per que ho és i per que les altres no.


PRIMER CAS

El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Incorrecta
Un mestre, professors etc., no pot exigir una marca de sabates per fer unes activitats concretes, ja que a l'escola es treballa amb igualtat, i no tots els alumnes tenen el mateix nivell econòmic a casa. Relacionat amb la cultura lliure, el mestre estaria exigint, no deixant triar.
SEGON CAS
Estem a classe fent un projecta col·laboratiu de ciències i diem als postres alumnes: Aneu a Google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Incorrecta

En un primer moment podria pensar que aquesta es la correcta ja que l’infant lliurement tria ell les fotografies en el Google. el demanar-li que aquestes les enganxi en el Word ja el professor esta obligant al nen en que les enganxi en un programa en especial. I deixa de ser lliure, ja que aquest per tenir-lo s’ha de pagar.
TERCER CAS
Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Incorrecta

És veritat que avui en dia tots els ordinadors ja tenen instal•lats el Microsoft office, però això no vol dir que aquest sigui del 2007 com diu la professora, demanar el powerpoint, del 2007 no esta deixa'n llibertat, ja que poder molts d'ells tenen una versió mes antiga, això si una versió mes nova entraria dins de programari lliure ja que aquest te'l pots baixar gratuïtament.

QUART CAS


El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".


Correcta


Els infants són lliures de agafar les postals. I les que vulguin, en cara que en un primer moment avia pensat que aquest cas era incorrecta, ja que el mestre
els hi diu que triïn una postal. I si l’infant vol tria un altre souvenir?. Però ells són lliures de poder triar la postal que volen agafar o sinó volen agafar cap, ningú els obliga, i alhora ningú els esta dient teniu que agafar aquesta postal  per exemple del paisatge verd.