BARRI SESAM CELEBRA EL SEU 40 ANIVERSARI

Qui no a dit mai:

- Tu de petit no veies barri sèsam no?

Quant veu que una persona pregunta sobre algú obi o s’equivoca en temes senzills.
Barri sèsam una seria infantil de la televisió americana, combinada amb l’educació dels preescolars i l’entreteniment. El seu objectiu era i és Jugar aprenent i tot va començar fa 40 anys. I per el seu aniversari tots els protagonistes han sortit al carrer a celebrar-ho.

Noticia Barri Sesam Clica aquí

La raó de la publicació d'aquesta noticia, és que Barri sèsam sempre ha tingut un objectiu l'educació pels infants, a través d'uns personatges divertits i entretinguts.


La relació d'aquesta noticia amb les TIC, és que els seus capítols han sigut transmesos a través de la televisió en diferents països i idiomes, però avui dia els podem veure també al ordinador baixant-los per internet o veure'ls online.

LLEGENDA DE LA TERRA

EL GEGANT DEL PI

El Farell es una muntanya que es troba al costat del poble Caldes de Montbui, el seu nom coincideix amb una llegenda que diu així:

Aquella època, el poble de Caldes, hi havia una masia anomenada el Farell, a la qual vivia un gegant molt alt i gran. Tenia tanta força que tots el coneixien com el Farellas i ningú dels voltants podia vèncer. Era modest i senzill i portava una vida tranqui-la dedicada a la pagesia.

Un dia, m’entres llaurava un bancal, va passar un gegant foraster que es va quedar sorprès davant la seva força. Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una important i bella dama anomenada Gisla.

De fet, li va costar una mica convenç-se’l, però al final va decidir anar-hi, per poder fer fora aquell foraster i rescatar la bella Gisla. I cap a Barcelona va anar-hi. Per el camí va agafar un pi de un bosc per que l’hi fes de bastó i també per saltar la muralla que rodejava la ciutat. Els nens i nenes el seguien cantant aquesta cançó:

El Gegant del Pi
ara balla ara balla;
El Gegant del Pi
ara balla pel camí

El gegant Moro el va rebre amb un bon àpat tal i com tenia per costum sempre que algú acaptava el seu repte.

M’entres el Farell anava menjant, el Moro, amb els seus ulls rabiosos deia:

- Menja, menja Farellás. Que ben poc menjaràs desprès.

La gran lluita es celebrà a la plaça del PI.

El Farell es queda plantat en mig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava d'atonyinar-li. Llavors, i com qui llança palla, el Farell el va llençar per sobre de les cases i de les teulades i va anar a parar als afores de la ciutat.

La multitud cantava la cançó que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster i així alliberava a la bella dama Gisla:

El Gegant de la ciutat

ara balla ara balla;

El Gegant de la ciutat

ara balla pel terrat.

Llavors el Forçut Farell va prendre camí de retorn a la seva casa, però va passar, que durant el camí li va entrar son i es va tendir sota un arbre per a reposar una estona i poder continuar després. Va succeir, que mentre el Farell dormia començar a ploure i a caure calamarsa, de tal forma que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès. Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.

El Gegant del Pi

LA LLEGENDA

La llegenda és un genera de tradició oral, i va lligada amb el territori.
La finalitat de la llegenda esta amb un entorn geogràfic i un entorn històric.

Segons Joan Amades les llegendes es poden classificar de la següent manera:

• Llegendes de la terra.
• Llegendes de les roques.
• Llegendes de les coves.
• Llegendes megalítiques.
• Llegendes de les fonts.
• Llegendes marines.
• Llegendes religioses.
• Llegendes que giren el entorn de personatges histèrics.
• Llegendes plebees .
• Llegendes gerontològiques, llinatges, i eradiques.

PISSARRES DIGITALS II

En aquesta entrada, continuació de la anterior, podem observar un vídeo que ens parla de les pissarres digitals, l'ús que tenen, com funcionen, quines avantatges ens proporcionen, i les diferencies de les pissarres convencionals a les digitals, també ens donen exemples que les escoles podrien dur a terme. I resolen dubtes que la presentadora don a nom dels oients.


I tot això i més amb la presentació de Manuel G, representant d'una coneguda empreses del sector, durant les activitats del dia de internet.

Recomano veure'l, ja que la informació que ens donen és útil en el camp de l'educació.
Des de el meu punt de vista l'explicació de Manuel G, és força bona. I ens ajuda a resoldre dubtes que podem tenir sobre les pissarres digitals.

PISSARRES DIGITALS

Un dels altres invents de les TIC, han sigut les pissarres digitals que han tingut una gran evolució dins aquest món. D'aquesta manera publico informació sobre com funcionen, quin ús donen i quines avantatges tenen.

Cal tenir present que ha moltes escoltes encare no han estat introduïdes però de mica en mica ho estan fent i de aquí uns anys totes les escoles treballaran amb elles, i com a mestres hem de saber tot el que comporta aquests nous invents.

DEFINICIÓ

Pissarra digital: Sistema tecnològic, és un recurs TIC per utilitzar a l’aula, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per visualització amb grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant els perifèrics dels ordinadors: ratolí, teclat…


Pissarra digital interactiva: Sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un vídeo projector i un dispositiu de control de punta, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per visualitzar en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.


Tinta digital: Són programes que permeten fer anotacions sobre qualsevol pantalla que estem visualitza’n en el nostre ordinador, i guarda en el disc una imatge.

*La següent entrada és la continuació d'aquesta i podreu veure un vídeo que ens explicant l'ús del seu funcionament.

DESCRIPCIÓ D'UNA ALUMNE

Com descriure aquesta noia, que poc a poc ha anat aconseguint la meva amistat i la meva confiança? Dons podria començar parlant de la seva mida, el seu pes … però ens quedaríem igual, ja que realment no ho ser, però si dir que és alta, i prima. El color de la seva pell, és fosc, té els cabells llargs i negres, la mirada profunda d’un color blavós i els seus llavis mostra’n sempre un gran somriure, amb unes dents blanques com la neu.

Dia a dia et demostra que és simpàtica, carinyosa i molt agradable; quant parles amb ella et sents c`omode, ja que sap escoltar i opinar. Sap dir les veritats i no enganyar-te quant una cosa no va bé o no l’hi agrada.

A l’hora d’observar com vesteix em sorprèn, ja que ella sempre va amb colors foscos, amb texans ajustats i sabates amb talons. Dir que des de que la conec no l’he vist mai deixada.

Suposo que molts de vosaltres ja sabeu de qui parlo, sempre i quant assistiu, a la mateixa classe que ella. Si no, us deixo una fotografia per a que veieu tot el que us he explicat.

Sara Orantes