EL GEGANT DEL PI
El Farell es una muntanya que es troba al costat del poble Caldes de Montbui, el seu nom coincideix amb una llegenda que diu així:
Aquella època, el poble de Caldes, hi havia una masia anomenada el Farell, a la qual vivia un gegant molt alt i gran. Tenia tanta força que tots el coneixien com el Farellas i ningú dels voltants podia vèncer. Era modest i senzill i portava una vida tranqui-la dedicada a la pagesia.
Un dia, m’entres llaurava un bancal, va passar un gegant foraster que es va quedar sorprès davant la seva força. Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una important i bella dama anomenada Gisla.
De fet, li va costar una mica convenç-se’l, però al final va decidir anar-hi, per poder fer fora aquell foraster i rescatar la bella Gisla. I cap a Barcelona va anar-hi. Per el camí va agafar un pi de un bosc per que l’hi fes de bastó i també per saltar la muralla que rodejava la ciutat. Els nens i nenes el seguien cantant aquesta cançó:
El Gegant del Pi
ara balla ara balla;
El Gegant del Pi
ara balla pel camí
El gegant Moro el va rebre amb un bon àpat tal i com tenia per costum sempre que algú acaptava el seu repte.
M’entres el Farell anava menjant, el Moro, amb els seus ulls rabiosos deia:
- Menja, menja Farellás. Que ben poc menjaràs desprès.
La gran lluita es celebrà a la plaça del PI.
El Farell es queda plantat en mig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava d'atonyinar-li. Llavors, i com qui llança palla, el Farell el va llençar per sobre de les cases i de les teulades i va anar a parar als afores de la ciutat.
La multitud cantava la cançó que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster i així alliberava a la bella dama Gisla:
El Gegant de la ciutat
El Farell es una muntanya que es troba al costat del poble Caldes de Montbui, el seu nom coincideix amb una llegenda que diu així:
Aquella època, el poble de Caldes, hi havia una masia anomenada el Farell, a la qual vivia un gegant molt alt i gran. Tenia tanta força que tots el coneixien com el Farellas i ningú dels voltants podia vèncer. Era modest i senzill i portava una vida tranqui-la dedicada a la pagesia.
Un dia, m’entres llaurava un bancal, va passar un gegant foraster que es va quedar sorprès davant la seva força. Per això li va proposar anar a Barcelona, on un gegant Moro tenia segrestada a una important i bella dama anomenada Gisla.
De fet, li va costar una mica convenç-se’l, però al final va decidir anar-hi, per poder fer fora aquell foraster i rescatar la bella Gisla. I cap a Barcelona va anar-hi. Per el camí va agafar un pi de un bosc per que l’hi fes de bastó i també per saltar la muralla que rodejava la ciutat. Els nens i nenes el seguien cantant aquesta cançó:
El Gegant del Pi
ara balla ara balla;
El Gegant del Pi
ara balla pel camí
El gegant Moro el va rebre amb un bon àpat tal i com tenia per costum sempre que algú acaptava el seu repte.
M’entres el Farell anava menjant, el Moro, amb els seus ulls rabiosos deia:
- Menja, menja Farellás. Que ben poc menjaràs desprès.
La gran lluita es celebrà a la plaça del PI.
El Farell es queda plantat en mig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava d'atonyinar-li. Llavors, i com qui llança palla, el Farell el va llençar per sobre de les cases i de les teulades i va anar a parar als afores de la ciutat.
La multitud cantava la cançó que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster i així alliberava a la bella dama Gisla:
El Gegant de la ciutat
ara balla ara balla;
El Gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
Llavors el Forçut Farell va prendre camí de retorn a la seva casa, però va passar, que durant el camí li va entrar son i es va tendir sota un arbre per a reposar una estona i poder continuar després. Va succeir, que mentre el Farell dormia començar a ploure i a caure calamarsa, de tal forma que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès. Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.
Llavors el Forçut Farell va prendre camí de retorn a la seva casa, però va passar, que durant el camí li va entrar son i es va tendir sota un arbre per a reposar una estona i poder continuar després. Va succeir, que mentre el Farell dormia començar a ploure i a caure calamarsa, de tal forma que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès. Diuen que mai més es va despertar, però que sobre ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell.
El Gegant del Pi
No hay comentarios:
Publicar un comentario