HISTÒRIA DE L'ORDINADOR

Els últims darrers anys podem observar com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) tenen un gran paper en la societat en la qual vivim.

I un estri com l'ordinador, ha sigut un dels grans progressos en les TIC.

Aquesta entrada va dedicada a l'historia de l'ordinador, per tenir una petita noció de com va començar tot.

L'ORDINADOR

Som a l'any 1999. Ben aviat, (al marge de si serà l'any que ve o el següent), entrarem en un nou segle, i deixarem enrera els que, possiblement, han estat fins ara els 100 anys als quals la humanitat ha tret més suc: El segle XX.

Al llarg de tot aquest temps, la velocitat a la que s'han succeït els descobriments científics i s'han perfeccionat les noves tecnologies ha estat molt i molt alt. D'aquesta manera, els invents que han canviat la vida de l'home des d'unes generacions ençà, i ens han obert noves portes han estat molts.

Tot i això, d'entre tots ells, potser n'hi ha un que destaca. Avui dia, l'ordinador s'ha fet inprescindible per la nostra societat, i no hi ha cap mena de treball que escapi a la necessitat d'un. Des de llegir una revista, veure una pel•lícula a la tv, fer un treball per l'escola o veure aquesta mateixa web, en tot intervé de manera més o menys directa un ordinador.

ELS PRIMERS ORDINADORS

Els ordinadors analògics van començar a construïr-se a principis del x.XX. Els primers models realitzaven els càlculs mitjancçant eixos i engranatges giratoris. Amb aquestes màquines s'evaluaven les possibilitayts numèriques d'equacions massa difícils com per ser resoltes mitjançant altres mètodes. Durant les dues guerres mundials, s'utilitzaren sistemes informàtics analògics, primer mecànics i més tard elèctrics, per predir la trajectòria dels torpedes submarins i pel control a distància de les bombes d'aviació.

Durant la segona guerra mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchey Park, al nord de Londres, crearen el que es considerà el primer ordinador digital totalment electrònic: el Colossus. Fins al desmbre del 1943 el Colossus, que incorporava 1500 vàlvules o tubs de buit, era ja operatiu. Fou utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys. Al 1939, i amb independència d'aquest projecte, John Atanasoff i Clifford Berry ja havien construït un prototip de màquina electrònica al Iowa State College (EUA). Aquest prototip i les investigacions posteriors es realitzaren en l'anonimat, i més tard quedaren eclipsades pel desenvolupament del pel desenvolupament de l'"Electronic Numerical Integrator and Computer" (ENIAC) al 1945. L'ENIAC, que segons es demostrà es basava en gran mesura en l'ordinador Atanasoff-Berry obtingué una patent que caducà al 1973.

L'ENIAC tenia 18000 vàlvules de buit i tenia una velocitat de molts centenars de multiplicacions per minut, però el seu programa estava connectat al processador i havia de ser manipulat manualment. Es construí un successor de l'ENIAC amb un enmagatzament de programa que estava basat en els conceptes del matmàtic hungaro-estadounidense John von Neumann. Les instruccions s'enmagatzemaven dins d'una "memòria", la qual cosa alliberava l'ordinador de les limitacions de velocitat del lector de cinta de paper durant l'execució i permetia resoldre problemes sense necessitat de tornar a connectar-se a l'ordinador.

- 1945 Von neumann es proposa dissenyar un ordinador que treballés en sistema binari

- 1949 es construeix a la universitat de cambridge el primer ordinador comercial

1a GENERACIÓ (1950-1960)

La primera generació és, evidentment, la més antiga cronològicament, i és l'etapa de les empreses inicials del món informàtic. Durant aquest temps apareixen UNIVAC i IBM, però no venen, sino que lloguen els ordinadors, degut al seu elevadíssim preu.

Durant aquest temps els ordinadors funcionen bàsicament amb vàlvules de buit, i els programes es fan de manera simple, en el mateix codi màquina.

2a GENERACIÓ (1960-1964)

La segona generació apareix marcada per la invenció del transistor, que comencen a substituïr les vàlvules de buit a partir del 1960. No és aquest, però, l'unic avenç d'aquest període: també s'amplien les memòries internes, es redueix la mida dels ordinadors, es generalitza el concepte d'arquitectura modificable.

També apareixen els primers llenguatges simbòlics, com el FORTRAN, el COBOL i l'ALGOL.

3a GENERACIÓ (1964-1974)

S'implementen altres tecnologies de transistors, i també d'altres circuits, de manera que es progressa considerablement en qúestió de reducció de mides i augment de la velocitat de càlcul. També s'avança molt en software, creant llenguatges d'alt nivell, com PL1, BASIC, RPG o APL, i s'inicia la programació estructurada.

En aquest moment és també quan s'estructura el mercat dels ordinadors, i es constitueixen moltes de les empreses que hi ha actualment, com IBM, Philips, UNIVAC, Siemens, Fujitsu, etc.

4a GENERACIÓ (1974 fins avui en dia... )

És a la quarta generació quan es produeix la revolució del micrprocessador. La mida dels ordinadors es redueix a una desena part, les velocitats es multipliquen per 10, 50, 100.. apareix la tecnologia LSI, que permet que grans quantitats de memòria s'acumulin en espais petits.

INTEL produeix en aquesta època el primer microprocessador. Apareix d'questa manera el primer ordinador personal: l'ALTAIR 8800, basat en el xip 8080 d'intel. Apareix tambe l'empresa Apple. Al 1981, IBM comença a vendre el primer PC, i d'aquesta manera continua l'evolució fins avui dia.

5a GENERACIÓ (La que ve ara)

La cinquena generació arriba avui dia, donats els múltiples projectes d'investigació sobre IA (Intel·ligència Artificial) i sistemes experts. Potser ben aviat les noves tecnologies començaran a desbancar les actuals..

I, tal com hem vist, avui dia les coses ja han canviat molt. Des de fa uns anys fins ara, la última generació d'ordinadors presenta moltes diferències respecte a les anteriors, i per això potser podríem distingir com a ordinadors "moderns", o com a els últims en marcar clares diferències respecte als seus antecessors i els primers en començar a envaïr totes les cases, a tots els apareguts des de després del 8086, encara que la majoria d'ells hagin quedat ja antics i no es fabriquin.

"No hi ha ni una sola raó per la qual algú voldria tenir un ordinador a casa seva"
KEN OLSON, president, chairman y fundador de Digital Equipment Corp. 1977

Pàgina web de la informació extreta: Clica aquí