viernes, 23 de octubre de 2009

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE


La cultura lliure és un moviment social basat en la creació de difusió i elaboració de programaris lliures i té per missió contribuir a la reconstrucció de les regulacions dels “drets d’autor”.

El programari lliure es defineix com aquell que garanteix, simultàniament, quatre llibertats:
  • La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat.
  • La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
  • La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
  • La llibertat d'introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se'n beneficiï tota la comunitat.
Són habituals les reflexions al voltant del copyleft (conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques), drets d’autor (copyright), etc.



****ACTIVITAT****

A continuació veurem 4 casos, en el que cal esbrinar quina és la correcta, i explicar per que ho és i per que les altres no.


PRIMER CAS

El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Incorrecta
Un mestre, professors etc., no pot exigir una marca de sabates per fer unes activitats concretes, ja que a l'escola es treballa amb igualtat, i no tots els alumnes tenen el mateix nivell econòmic a casa. Relacionat amb la cultura lliure, el mestre estaria exigint, no deixant triar.
SEGON CAS
Estem a classe fent un projecta col·laboratiu de ciències i diem als postres alumnes: Aneu a Google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Incorrecta

En un primer moment podria pensar que aquesta es la correcta ja que l’infant lliurement tria ell les fotografies en el Google. el demanar-li que aquestes les enganxi en el Word ja el professor esta obligant al nen en que les enganxi en un programa en especial. I deixa de ser lliure, ja que aquest per tenir-lo s’ha de pagar.
TERCER CAS
Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Incorrecta

És veritat que avui en dia tots els ordinadors ja tenen instal•lats el Microsoft office, però això no vol dir que aquest sigui del 2007 com diu la professora, demanar el powerpoint, del 2007 no esta deixa'n llibertat, ja que poder molts d'ells tenen una versió mes antiga, això si una versió mes nova entraria dins de programari lliure ja que aquest te'l pots baixar gratuïtament.

QUART CAS


El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".


Correcta


Els infants són lliures de agafar les postals. I les que vulguin, en cara que en un primer moment avia pensat que aquest cas era incorrecta, ja que el mestre
els hi diu que triïn una postal. I si l’infant vol tria un altre souvenir?. Però ells són lliures de poder triar la postal que volen agafar o sinó volen agafar cap, ningú els obliga, i alhora ningú els esta dient teniu que agafar aquesta postal  per exemple del paisatge verd.

lunes, 19 de octubre de 2009

AUDACITY


Audacity és un programa gratuït, que ens podem baixar d'internet. Aquest és fàcil de fer servir i la seva funció és la de realitzar gravacions i edicions. On es poden gravar veus a temps real, sons etc. També podem retallar, copiar i enganxar diferents sons, músiques, veus... Un cop finalitzat ho podem importar en diferents formats: MIDI, RAW, WAV, MP3 i edició de pistes varies.

 La millor manera d'aprendre a utilitzar aquest programa és fent varies proves.

Desprès de fer les respectives proves ens hem ajuntat la Sara Orantes, Sara Mirada i jo per gravar unes cites sobre l’educació infantil. Que a continuació les podreu escoltar.
La realització ha sigut d'aquesta manera:


Primer de tot Gravem les veus i les importem en format WAV. Per gravar necessitem un micró compatible amb la targeta de so i si obrim el programa, veurem un boto vermell (el de gravació) li donem i comencem a parlar.

En aquest cas són 6 cites triades per realitzar aquesta audició:

Necessitem bons educadors, és adir professors i pares.

És important l’educació que rep un infant, ja per part dels pares com dels professors, sobre tots els primers anys de vida.

On hi ha educació no hi ha distinció de classes.

Com educadors, no podem fer distinció amb els alumnes. Tot infant té al mateix dret, i no ens ha d'importar don bé ni de quina classe social és.

Si volem educar un infant l’hem d’educar a ell i també el seu ambient. Com que tots els infants viuen en un context, hem d’educar l’infant i el context, els dos.

No podem educar un infant, a la ciutat com si fóssim a la muntanya ens hem d'adaptar el context. Però si podem adequar aquest context per fer una educació millor.

Per educar un infant fa falta la tribu sencera.

Els pares i professors són els principals educadors de l’infant però el seu entorn com familiars, amics, context també educant aquest infant.

El principal objectiu de l’educació no és el d’ensenyar-nos de guanyar-nos el pa, si no en capacitar-nos en fer més agradable cada tast.

Hem d’educar els infants de manera que valorin el que tenen. I no nomes que ho valorin sinó que també ho visquin.

El cervell no és un vas que s’ha d’omplir, és una llum que s’ha d’encendre.

Les persones se les ha d’estimular. No obligar-les aprendre de memòria les lliçons, normes, etc. sinó que aprenguin gaudint.


Un cop tenim les pistes de veu guardades, les tornem a importar en el programa ja que les hem anat gravant una en una i quan les tenim totes col·locades una sota l'altre les ordenem en el ordre que les volem escoltar.

Cada pista, té la seva intensitat de só, volum, silenci etc, cal retocar-les per que no hi hagi gran diferencia entre elles.

Quan ja les tenim, importem la música, en aquest cas "FELL DE ROBBIE WILIAMS", per poder sentir les cites que hem gravat prèviament, cal retocar el só, posant la intensitat que volem a través del boto que diu "Envolope tool", que el trobarem a ma esquerra, a dalt.

El següent pas és guardar-ho en format MP3 per donar-ho per finalitzat.

Un cop ho tenim enllestit per poder-ho publicar en el bloc cal entrar o bé a la pàgina web Goear: Clica aquí o Esnips: Clica aquí; tant en una pàgina com l'altre cal registrar-se per poder penjar l'audició. En format MP3 en el cas de Goear i en WAV en el cas de Esnips.

I ja per acabar el pengem, aquí per que els visitants del nostre bloc puguin veure el resultat, del nostre projecta.

 LA NOSTRA AUDICIÓ

jueves, 15 de octubre de 2009

SÒLO VINE A HABLAR POR TELÉFONO

“Sòlo vine a hablar por teléfono” és un fragment del llibre “Doce cuentos peregrinos” en el que narra l’historia d'una noia de Zaragoza que visita a la seva família, el tornar cap a casa on viu actualment amb el seu marit a Barcelona, es queda penjada amb el cotxe el mig dels Monegres.
Un autocar la porta cap un centre, on l’hi diuen que si podrà parlar per telefon amb el seu marit. El que no sap ella és que aquest lloc és un psiquiàtric. El telefon es torna amb la seva obsessió ja que sap que a traves d’ell podrà contactar amb la seva parella i sortir d’aquest lloc, on la prenen per boja. El marit preocupat la busca fins trobar-la; ell creu que si ha de quedar, ja que el doctor del centre l’hi explica la situació des del seu punt de vista.

CONCLUSIÓ

La comunicació oral és molt important per fer-nos entendre amb la resta dels éssers humans.

En la narració podem observar que la part comunicativa no funciona bé, ja que la protagonista de la historia és una noia que porta una vida normal conjuntament amb la seva parella, i per una avaria en el cotxe queda tancada en un psiquiàtric on la prenen per boja i ningú creu la seva historia. La obsessió que arriba ella amb el telefon és degut a la falta de comunicació amb el doctor. Ja que aquest és el primer que pensa que tot el que explicar es una fantasia que s’ha fet en el seu cap.




jueves, 8 de octubre de 2009

LLIÇO DE SILENCI

Penjo aquest article que varem parlar a Comunicació oral i escrita; ja que am va semblar un tema molt interessant per debatre.

Avui dia vivim en un país dominat per l’estres, el moviment, el soroll, les preses, tenir que anar d’un lloc a l’altre en temps limitat, etc.
I poques vegades hi ha silenci en el nostre entorn.
Sobre tot la gent que viu en ciutats.
Eulalia Bosch ens parla de las “LECCIONES DE SILENCIÓ” ella les situa a la seva infància en temps del franquisme. I ens diu com aquestes lliçons en un principi per ella no significaven res, una estona per no fer res i tancar els ulls. Però que amb els anys anat veient que aquestes lliçons són molt importants. I mes avui en dia que no hi ha silenci.
És important que l’infant tingui una estona tranquil•la, una estona per tancar els ulls i pensar en ell mateix, o bé per relaxar-se.
Aquestes lliçons de silenci van molt bé pel desenvolupament d’un infant.
Aquest article el podeu trobar a: Educació i vida quotidiana.


miércoles, 7 de octubre de 2009

CRISIS ECONOMICA AUMENTA EL INTERÉS POR ESTUDIAR

Los problemas para encontrar trabajo aumentan el interés de la gente por continuar los estudios, de acuerdo con un informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE). Según el documento 'Panorama de la Educación', publicado por esa organización encargada de coordinar las políticas económicas y sociales de 30 estados, los estudios superiores ofrecen ingresos que doblan los que reciben las personas con estudios secundarios.Además, las personas con una baja cualificación que no tienen empleo, corren el riesgo de convertirse en desempleados de larga duración.En la OCDE, conocido como el 'Club de los países desarrollados', el número de personas con estudios superiores ha crecido a un ritmo del 4,5 por ciento anual entre 1998 y 2007, y la progresión ha sido de al menos el 7 por ciento anual en Irlanda, Polonia, Portugal, España y Turquía.La consecuencia de ese ascenso es que en el 2007, un tercio de los jóvenes de 25 a 34 años había llegado a ese nivel universitario o equivalente. Y la tendencia va a continuar en el futuro, predice la OCDE.
París, EFE.-
Per vuere la noticia: Clica aquí

Com tots sabem, estem en temps de crisi. Avui dia hi ha una gran majoria de població que es trobar a l’atur i no troba feina, ja que les empreses tampoc disposen de places vacants.

Moltes de les persones que presenten el seu currículum vitae a les empreses són rebutjades per aquestes, degut a que pel lloc de treball específic al qual s’han presentat, es demanen uns estudis superiors als que tenen.

Així que la gran majoria de persones que es troben a l’atur, han optat per estudiar o reprendre els estudis.

Com veiem a l'article, en els últims anys ha augmentat el nombre d'estudiants als cicles de formació professional i a les universitats.

Aquest fet implica que costi més entrar als estudis que volen realitzar ja que hi ha més demanda i les notes cada vegada són més altes. Molta gent que fa preincripcions a escoles per estudiar un cicle mitjà, superior o un grau a la universitat ho tenen més dificil.



martes, 6 de octubre de 2009

NOTEBOOK & DELICIOUS

Quan treballem amb Internet, i busquem informació de qualsevol tipus, ja siguin imatges, documents, textos, etc. ens trobem amb un petit entrebanc; Quan trobem la pagina web desitjada, per no perdre la informació, la guardem a la carpeta dels meus preferits ("Mis favoritos”), una aplicació que tenen la majoria dels navegadors d’internet, com el Internet Explorer o el Mozilla Firefox. Però només podem accedir a la informació guardada en aquesta carpeta a través de l'ordinador amb el qual hem estat treballant, de manera que no ens permet recuperar la informació des d'un altre ordinador.

En canvi, als ordinadors dels centres docents, com les escoles i les universitats com la Blanquerna, aquesta aplicació no és fiable, ja que tot document, imatge, direcció URL, etc. que ha estat guardada anteriorment, i al apagar l'ordinador desapareix. Per tant la professora de TIC ens mostra dues webs molt interessants on podem guardar tota la informació que necessitem, i la podem obrir des d'altres ordinadors sense que aquesta es perdi.

NOTEBOOK GOOGLE

Amb el Bloc de notes de Google podem navegar, enganxar i organitzar informació que podem obtenir de les webs que visitem.

Per accedir el Bloc de notes cal estar registrat en un compte de Google, i amb el nostre compte podrem entrar al bloc de notes i descargar l’extensió.
Per poder accedir directament des del meu bloc premeu el següent enllaç: Clica aquí
DELICIOUS
Aquest és semblant al bloc de notes Google, amb algunes diferencies: una d'elles que només ho trobem amb anglès. Per accedir-hi només cal registrar-se i ja podrem utilitzar-lo, la qual cosa ens permet escriure comentaris, posar etiquetes a les webs que ens interessen, i també ens permet compartir treballs i informació amb la resta d’usuaris agregats com a fons (amics), on també podem observar els enllaços que tenen.
En aquest servidor cal tenir comte ja que les publicacions realitzades són publiques pels usuaris.

Per poder accedir directament des del meu bloc premeu el següent enllaç: Clica aquí

Personalment al moment de guardar una adreça URL està molt bé el Delicious, ja que pots accedir a les webs dels companys. Però ara bé, si ens interessa guardar més d'una adreça, és millor el notebook de Google, ja que permet utilitzar-lo per més recursos. També el notebook de Google és una aplicació més propera ja que és un buscador que faig servir tot sovint i està amb Castellà, cosa que el Delicious el trobem amb àngles, fet que implica un  un impediment per les persones que no dominen aquesta llengua. També el notebook permet fer les publicacions privades, en canvi el Delicious ho poden veure els altres usuaris.

sábado, 26 de septiembre de 2009

REFLEXIÓ PEL DOCENT

Buscant vídeos per Youtube m'he trobat amb aquest i he pensat que era força interessant penjar-lo en el bloc, no només per fer pràctiques alhora de penjar un vídeo aquí com comentava a la publicació enterior, sinó també perquè té relació amb el tema de l'assignatura sobre les noves tecnologies, ja que parla de que els professors no podrien ensenyar sense pissarra, en canvi sense ordinador sí.

Des del meu punt de vista estic completament d'acord, ja que fins fa pocs anys els mestres treballavent amb pissarres convencionals, llibres, experimentació amb la naturalesa, etc. i no hi havia pas ordinadors, pissares digitals, etc. i els infants aprenien igualment.

Avui dia sembla que si no hi ha un ordinador l'infant no sabrà buscar pas una infromació, ja que els infants d'avui dia no se'ls ensenya a buscar a la enciclopedia. Perquè fer-ho, si ja tenen el google?. Un error molt gran ja que la informació que ens donen els buscadors no sempre són correctes.

Sí, és bo treballar amb les noves tecnologies, però sempre sense deixar de banda l'altre manera convencional, ja que si l'ordinador falla, poguem seguir ensenyant i aprenent.


YOUTUBE

Youtube, és una pàgina web, on la qual els usuaris registrats hi penjen vídeos, que estan a l'avast de tothom, per tant qualsevol usuari d'internet pot entrar a buscar un vídeoclip, un vídeo personal d'alguna persona en concret, reportatges, documentals, series, pel·lícules etc. Qualsevol vídeo que hi hagi al youtube el podem penjar al nostre bloc i d'una forma ben senzilla.


Primer de tot cal buscar el vídeo que volem, i comprovar que estigui a la web. Un cop el tenim localitzat anem a la part inferior de la imatge i veurem un apartat que posa "Compartir". Allà ens sortiran diferents espais que podem penjar-lo, en aquest cas es el Blogger, i ho podem fer de dues maneres: una directament a "Publicar entrada" i l'altre "Edición HTML" copiem el codi i l'enganxem aquí, un cop publicada l'entrada el podrem veure.


El vídeo seleccionat ens ensenya que l'implantació de les noves tecnologies, sense un canvi de metodologia no crea cap millora a l'ensanyament.  Per tenir aquesta millora cal adaptar la metodologia a les noves tenoclogies.

En aquest vídeo es veu molt clar que no només és un canvi d'instruments com els ordinadors, les pissarres digitals etc., sinó també la manera d'apranentatge, de quins recursos utilitzem els educadors a través dels instruments per ensenyar als estudiants.


TECNOLOGIA O METODOLOGIA




*Cal esmentar que en el vídeo parlan en Portuguès. No és de difícil comprensió.


NOVES TECNOLOGIES O NO TAN NOVES?

Les noves tecnologies no sempre són enteses pel gran públic i, moltes vegades, quan les han assimilat, ja no són noves.
Sóc testimoni d’aquell home que es va presentar a la botiga, de la qual jo n’era aprenent, volent comprar una bomba hidràulica i en preguntar-li per la fondària del pou, va respondre indignat: «Si tingués pou, perquè voldria una bomba per treure aigua». Pot semblar un acudit, però no ho és, com tampoc ho és el del company d’oficina que va demanar amb quin sobre es remetia un fax quan aquestes andròmines van envair els nostres espais laborals, o el que em va dir com rebre a casa el correu electrònic pensant-se que no calia tenir ordinador.

Però el que més em deixa bocabadat és veure quan la gent jove acudeix a una selecció de personal. Es presenten farcits d’aparells: Play Station, CD’s, MP3, telèfon mòbil amb càmera de vídeo, agenda electrònica i d’altres coses que no conec i deuen pertànyer a les noves tecnologies, darrera generació. Quan se’ls hi demana que omplin la fitxa de sol·licitud, la gran majoria demanen si els hi pots deixar un bolígraf. Sembla que la vida actual només passa per bits, xips i suports magnètics. Me’ls miro i amb un to de resignació els hi allargo l’invent del Baró de Bic i dic: Tingui, una màquina per escriure.

El Mirador Joan Pallarès-Personat
20 minutos

La meva pregunta és per què diem NOVES TECNOLOGIES?

Quant avui en dia els més menuts ja neixen amb elles, creixen envoltats. Com bé diu l'article, un jove et demanarà un bolígraf per a firmar un document, ja que a sobre no en portarà cap, però portarà un portàtil, un netbook, un mp3, un mòbil etc.

Aquelles persones, que quan van neixer no tenien llum a casa seva, i han anat veient l'evolució, des de les seves perspectives, sí poden dir "noves tecnologies". Per molts anys que passin la majoria d'elles no acabaran d'adaptar-se, ni familiaritzar-se. I per aquesta gent sempre seran noves tecnologies, encara que un ordinador existeixi des de fa molts anys. o que un televisió funcioni amb color i so.

Fins quin punt són noves tecnologies?
També cal esmentar que les noves tecnologies estan provocant que la gent jove es desentengui amb els sistemes antics que encare estan en ús.


Neus Martínez Monné

jueves, 24 de septiembre de 2009

QUE VOL DIR TIC?

Les tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) són un conjunt de serveis, xarxes, sofware i dispositius que tenen com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones dins d’un entorn, i que s’integren en un sistema de informació interconnectat i complementari.

Les Tecnologies de l’informació i la comunicació, són un sol concepte en dos vessants diferents com principal premissa d’estudi en les societats. El seu servei i abús exhaustiu per denotar modernitat a portat a visions totalment erronis de l’origen del termini.

La ciència informàtica s'encarrega de l'estudi, desenvolupament, implementació, emmagatzematge i distribució d’informació mitjançant l'utilització de hardware i software com recursos dels sistemes informàtics. Mes de l'anterior no s'encarrega’n les tecnologies com a tal.

Com a concepte sociològic i no informàtic es refereixen a sabers necessaris que fan referencia a utilització de múltiples medis informàtics per emmagatzemar, processar i difondre tot tipus d'informació, telemamatica, etc. amb diferents finalitats ( formació educativa, organització i gestió empresarial, prendre decisions en general. Etc. )

Per tant no es tracta del objecta concret si no d’aquells objectes intangibles per la ciència social. Per exemple democracià, i noves tecnologies de l’informació i la comunicació (NTIC) són dos conceptes que viatgen a una mateixa direcció, m’entres democràcia és l’esperit de les NTIC són mètodes, recursos, llibertats que ofereixen tranparència a les gestions governamentals.



 
En els darrers anys, s’ha generalitzat la utilització de l’acrònim TIC (corresponent a Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per definir el conjunt de tecnologies que permeten l’adquisició, emmagatzematge, tractament, comunicació i presentació de la informació. Actualment, però, el significat del terme TIC ja no és exclusivament tecnològic, sinó que porta associat alhora tot allò que la tecnologia representa per a les societats que la utilitzen. L’accés a la informació i la seva comunicació són elements cada cop més importants, fins al punt que, avui dia, es mesura com n’està de desenvolupada una societat a partir del grau de penetració d’aquestes tecnologies. Es fa, per tant, necessària la formació de persones qualificades en l’àmbit de les TIC que siguin capaces de contribuir decisivament al progrés de l’entorn econòmic i social.