LLIÇO DE SILENCI

Penjo aquest article que varem parlar a Comunicació oral i escrita; ja que am va semblar un tema molt interessant per debatre.

Avui dia vivim en un país dominat per l’estres, el moviment, el soroll, les preses, tenir que anar d’un lloc a l’altre en temps limitat, etc.

I poques vegades hi ha silenci en el nostre entorn.

Sobre tot la gent que viu en ciutats.

Eulalia Bosch ens parla de las “LECCIONES DE SILENCIÓ” ella les situa a la seva infància en temps del franquisme. I ens diu com aquestes lliçons en un principi per ella no significaven res, una estona per no fer res i tancar els ulls. Però que amb els anys anat veient que aquestes lliçons són molt importants. I mes avui en dia que no hi ha silenci.

És important que l’infant tingui una estona tranquil•la, una estona per tancar els ulls i pensar en ell mateix, o bé per relaxar-se.

Aquestes lliçons de silenci van molt bé pel desenvolupament d’un infant.

Aquest article el podeu trobar a: Educació i vida quotidiana.

CRISIS ECONOMICA AUMENTA EL INTERÉS POR ESTUDIAR

Los problemas para encontrar trabajo aumentan el interés de la gente por continuar los estudios, de acuerdo con un informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE). Según el documento 'Panorama de la Educación', publicado por esa organización encargada de coordinar las políticas económicas y sociales de 30 estados, los estudios superiores ofrecen ingresos que doblan los que reciben las personas con estudios secundarios.Además, las personas con una baja cualificación que no tienen empleo, corren el riesgo de convertirse en desempleados de larga duración.En la OCDE, conocido como el 'Club de los países desarrollados', el número de personas con estudios superiores ha crecido a un ritmo del 4,5 por ciento anual entre 1998 y 2007, y la progresión ha sido de al menos el 7 por ciento anual en Irlanda, Polonia, Portugal, España y Turquía.La consecuencia de ese ascenso es que en el 2007, un tercio de los jóvenes de 25 a 34 años había llegado a ese nivel universitario o equivalente. Y la tendencia va a continuar en el futuro, predice la OCDE.

París, EFE.-

Per vuere la noticia: Clica aquí

Com tots sabem, estem en temps de crisi. Avui dia hi ha una gran majoria de població que es trobar a l’atur i no troba feina, ja que les empreses tampoc disposen de places vacants.

Moltes de les persones que presenten el seu currículum vitae a les empreses són rebutjades per aquestes, degut a que pel lloc de treball específic al qual s’han presentat, es demanen uns estudis superiors als que tenen.

Així que la gran majoria de persones que es troben a l’atur, han optat per estudiar o reprendre els estudis.

Com veiem a l'article, en els últims anys ha augmentat el nombre d'estudiants als cicles de formació professional i a les universitats.

Aquest fet implica que costi més entrar als estudis que volen realitzar ja que hi ha més demanda i les notes cada vegada són més altes. Molta gent que fa preincripcions a escoles per estudiar un cicle mitjà, superior o un grau a la universitat ho tenen més dificil.

NOTEBOOK & DELICIOUS

Quan treballem amb Internet, i busquem informació de qualsevol tipus, ja siguin imatges, documents, textos, etc. ens trobem amb un petit entrebanc; Quan trobem la pagina web desitjada, per no perdre la informació, la guardem a la carpeta dels meus preferits ("Mis favoritos”), una aplicació que tenen la majoria dels navegadors d’internet, com el Internet Explorer o el Mozilla Firefox. Però només podem accedir a la informació guardada en aquesta carpeta a través de l'ordinador amb el qual hem estat treballant, de manera que no ens permet recuperar la informació des d'un altre ordinador.

En canvi, als ordinadors dels centres docents, com les escoles i les universitats com la Blanquerna, aquesta aplicació no és fiable, ja que tot document, imatge, direcció URL, etc. que ha estat guardada anteriorment, i al apagar l'ordinador desapareix. Per tant la professora de TIC ens mostra dues webs molt interessants on podem guardar tota la informació que necessitem, i la podem obrir des d'altres ordinadors sense que aquesta es perdi.

NOTEBOOK GOOGLE

Amb el Bloc de notes de Google podem navegar, enganxar i organitzar informació que podem obtenir de les webs que visitem.

Per accedir el Bloc de notes cal estar registrat en un compte de Google, i amb el nostre compte podrem entrar al bloc de notes i descargar l’extensió.

Per poder accedir directament des del meu bloc premeu el següent enllaç: Clica aquí

DELICIOUS

Aquest és semblant al bloc de notes Google, amb algunes diferencies: una d'elles que només ho trobem amb anglès. Per accedir-hi només cal registrar-se i ja podrem utilitzar-lo, la qual cosa ens permet escriure comentaris, posar etiquetes a les webs que ens interessen, i també ens permet compartir treballs i informació amb la resta d’usuaris agregats com a fons (amics), on també podem observar els enllaços que tenen.

En aquest servidor cal tenir comte ja que les publicacions realitzades són publiques pels usuaris.

Per poder accedir directament des del meu bloc premeu el següent enllaç: Clica aquí

Personalment al moment de guardar una adreça URL està molt bé el Delicious, ja que pots accedir a les webs dels companys. Però ara bé, si ens interessa guardar més d'una adreça, és millor el notebook de Google, ja que permet utilitzar-lo per més recursos. També el notebook de Google és una aplicació més propera ja que és un buscador que faig servir tot sovint i està amb Castellà, cosa que el Delicious el trobem amb àngles, fet que implica un  un impediment per les persones que no dominen aquesta llengua. També el notebook permet fer les publicacions privades, en canvi el Delicious ho poden veure els altres usuaris.

REFLEXIÓ PEL DOCENT

Buscant vídeos per Youtube m'he trobat amb aquest i he pensat que era força interessant penjar-lo en el bloc, no només per fer pràctiques alhora de penjar un vídeo aquí com comentava a la publicació enterior, sinó també perquè té relació amb el tema de l'assignatura sobre les noves tecnologies, ja que parla de que els professors no podrien ensenyar sense pissarra, en canvi sense ordinador sí.

Des del meu punt de vista estic completament d'acord, ja que fins fa pocs anys els mestres treballavent amb pissarres convencionals, llibres, experimentació amb la naturalesa, etc. i no hi havia pas ordinadors, pissares digitals, etc. i els infants aprenien igualment.

Avui dia sembla que si no hi ha un ordinador l'infant no sabrà buscar pas una infromació, ja que els infants d'avui dia no se'ls ensenya a buscar a la enciclopedia. Perquè fer-ho, si ja tenen el google?. Un error molt gran ja que la informació que ens donen els buscadors no sempre són correctes.

Sí, és bo treballar amb les noves tecnologies, però sempre sense deixar de banda l'altre manera convencional, ja que si l'ordinador falla, poguem seguir ensenyant i aprenent.

YOUTUBE

Youtube, és una pàgina web, on la qual els usuaris registrats hi penjen vídeos, que estan a l'avast de tothom, per tant qualsevol usuari d'internet pot entrar a buscar un vídeoclip, un vídeo personal d'alguna persona en concret, reportatges, documentals, series, pel·lícules etc. Qualsevol vídeo que hi hagi al youtube el podem penjar al nostre bloc i d'una forma ben senzilla.

Primer de tot cal buscar el vídeo que volem, i comprovar que estigui a la web. Un cop el tenim localitzat anem a la part inferior de la imatge i veurem un apartat que posa "Compartir". Allà ens sortiran diferents espais que podem penjar-lo, en aquest cas es el Blogger, i ho podem fer de dues maneres: una directament a "Publicar entrada" i l'altre "Edición HTML" copiem el codi i l'enganxem aquí, un cop publicada l'entrada el podrem veure.

El vídeo seleccionat ens ensenya que l'implantació de les noves tecnologies, sense un canvi de metodologia no crea cap millora a l'ensanyament.  Per tenir aquesta millora cal adaptar la metodologia a les noves tenoclogies.

En aquest vídeo es veu molt clar que no només és un canvi d'instruments com els ordinadors, les pissarres digitals etc., sinó també la manera d'apranentatge, de quins recursos utilitzem els educadors a través dels instruments per ensenyar als estudiants.

TECNOLOGIA O METODOLOGIA




*Cal esmentar que en el vídeo parlan en Portuguès. No és de difícil comprensió.

NOVES TECNOLOGIES O NO TAN NOVES?

Les noves tecnologies no sempre són enteses pel gran públic i, moltes vegades, quan les han assimilat, ja no són noves.

Sóc testimoni d’aquell home que es va presentar a la botiga, de la qual jo n’era aprenent, volent comprar una bomba hidràulica i en preguntar-li per la fondària del pou, va respondre indignat: «Si tingués pou, perquè voldria una bomba per treure aigua». Pot semblar un acudit, però no ho és, com tampoc ho és el del company d’oficina que va demanar amb quin sobre es remetia un fax quan aquestes andròmines van envair els nostres espais laborals, o el que em va dir com rebre a casa el correu electrònic pensant-se que no calia tenir ordinador.

Però el que més em deixa bocabadat és veure quan la gent jove acudeix a una selecció de personal. Es presenten farcits d’aparells: Play Station, CD’s, MP3, telèfon mòbil amb càmera de vídeo, agenda electrònica i d’altres coses que no conec i deuen pertànyer a les noves tecnologies, darrera generació. Quan se’ls hi demana que omplin la fitxa de sol·licitud, la gran majoria demanen si els hi pots deixar un bolígraf. Sembla que la vida actual només passa per bits, xips i suports magnètics. Me’ls miro i amb un to de resignació els hi allargo l’invent del Baró de Bic i dic: Tingui, una màquina per escriure.

El Mirador Joan Pallarès-Personat
20 minutos

La meva pregunta és per què diem NOVES TECNOLOGIES?

Quant avui en dia els més menuts ja neixen amb elles, creixen envoltats. Com bé diu l'article, un jove et demanarà un bolígraf per a firmar un document, ja que a sobre no en portarà cap, però portarà un portàtil, un netbook, un mp3, un mòbil etc.

Aquelles persones, que quan van neixer no tenien llum a casa seva, i han anat veient l'evolució, des de les seves perspectives, sí poden dir "noves tecnologies". Per molts anys que passin la majoria d'elles no acabaran d'adaptar-se, ni familiaritzar-se. I per aquesta gent sempre seran noves tecnologies, encara que un ordinador existeixi des de fa molts anys. o que un televisió funcioni amb color i so.

Fins quin punt són noves tecnologies?

També cal esmentar que les noves tecnologies estan provocant que la gent jove es desentengui amb els sistemes antics que encare estan en ús.

Neus Martínez Monné

QUE VOL DIR TIC?

Les tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) són un conjunt de serveis, xarxes, sofware i dispositius que tenen com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones dins d’un entorn, i que s’integren en un sistema de informació interconnectat i complementari.

Les Tecnologies de l’informació i la comunicació, són un sol concepte en dos vessants diferents com principal premissa d’estudi en les societats. El seu servei i abús exhaustiu per denotar modernitat a portat a visions totalment erronis de l’origen del termini.

La ciència informàtica s'encarrega de l'estudi, desenvolupament, implementació, emmagatzematge i distribució d’informació mitjançant l'utilització de hardware i software com recursos dels sistemes informàtics. Mes de l'anterior no s'encarrega’n les tecnologies com a tal.

Com a concepte sociològic i no informàtic es refereixen a sabers necessaris que fan referencia a utilització de múltiples medis informàtics per emmagatzemar, processar i difondre tot tipus d'informació, telemamatica, etc. amb diferents finalitats ( formació educativa, organització i gestió empresarial, prendre decisions en general. Etc. )

Per tant no es tracta del objecta concret si no d’aquells objectes intangibles per la ciència social. Per exemple democracià, i noves tecnologies de l’informació i la comunicació (NTIC) són dos conceptes que viatgen a una mateixa direcció, m’entres democràcia és l’esperit de les NTIC són mètodes, recursos, llibertats que ofereixen tranparència a les gestions governamentals.

Blogs en Educación

View more presentations from eduticUA.

 
En els darrers anys, s’ha generalitzat la utilització de l’acrònim TIC (corresponent a Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per definir el conjunt de tecnologies que permeten l’adquisició, emmagatzematge, tractament, comunicació i presentació de la informació. Actualment, però, el significat del terme TIC ja no és exclusivament tecnològic, sinó que porta associat alhora tot allò que la tecnologia representa per a les societats que la utilitzen. L’accés a la informació i la seva comunicació són elements cada cop més importants, fins al punt que, avui dia, es mesura com n’està de desenvolupada una societat a partir del grau de penetració d’aquestes tecnologies. Es fa, per tant, necessària la formació de persones qualificades en l’àmbit de les TIC que siguin capaces de contribuir decisivament al progrés de l’entorn econòmic i social.

Pàgina web

HISTÒRIA DE L'ORDINADOR

Els últims darrers anys podem observar com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) tenen un gran paper en la societat en la qual vivim.

I un estri com l'ordinador, ha sigut un dels grans progressos en les TIC.

Aquesta entrada va dedicada a l'historia de l'ordinador, per tenir una petita noció de com va començar tot.

L'ORDINADOR

Som a l'any 1999. Ben aviat, (al marge de si serà l'any que ve o el següent), entrarem en un nou segle, i deixarem enrera els que, possiblement, han estat fins ara els 100 anys als quals la humanitat ha tret més suc: El segle XX.

Al llarg de tot aquest temps, la velocitat a la que s'han succeït els descobriments científics i s'han perfeccionat les noves tecnologies ha estat molt i molt alt. D'aquesta manera, els invents que han canviat la vida de l'home des d'unes generacions ençà, i ens han obert noves portes han estat molts.

Tot i això, d'entre tots ells, potser n'hi ha un que destaca. Avui dia, l'ordinador s'ha fet inprescindible per la nostra societat, i no hi ha cap mena de treball que escapi a la necessitat d'un. Des de llegir una revista, veure una pel•lícula a la tv, fer un treball per l'escola o veure aquesta mateixa web, en tot intervé de manera més o menys directa un ordinador.

ELS PRIMERS ORDINADORS

Els ordinadors analògics van començar a construïr-se a principis del x.XX. Els primers models realitzaven els càlculs mitjancçant eixos i engranatges giratoris. Amb aquestes màquines s'evaluaven les possibilitayts numèriques d'equacions massa difícils com per ser resoltes mitjançant altres mètodes. Durant les dues guerres mundials, s'utilitzaren sistemes informàtics analògics, primer mecànics i més tard elèctrics, per predir la trajectòria dels torpedes submarins i pel control a distància de les bombes d'aviació.

Durant la segona guerra mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchey Park, al nord de Londres, crearen el que es considerà el primer ordinador digital totalment electrònic: el Colossus. Fins al desmbre del 1943 el Colossus, que incorporava 1500 vàlvules o tubs de buit, era ja operatiu. Fou utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys. Al 1939, i amb independència d'aquest projecte, John Atanasoff i Clifford Berry ja havien construït un prototip de màquina electrònica al Iowa State College (EUA). Aquest prototip i les investigacions posteriors es realitzaren en l'anonimat, i més tard quedaren eclipsades pel desenvolupament del pel desenvolupament de l'"Electronic Numerical Integrator and Computer" (ENIAC) al 1945. L'ENIAC, que segons es demostrà es basava en gran mesura en l'ordinador Atanasoff-Berry obtingué una patent que caducà al 1973.

L'ENIAC tenia 18000 vàlvules de buit i tenia una velocitat de molts centenars de multiplicacions per minut, però el seu programa estava connectat al processador i havia de ser manipulat manualment. Es construí un successor de l'ENIAC amb un enmagatzament de programa que estava basat en els conceptes del matmàtic hungaro-estadounidense John von Neumann. Les instruccions s'enmagatzemaven dins d'una "memòria", la qual cosa alliberava l'ordinador de les limitacions de velocitat del lector de cinta de paper durant l'execució i permetia resoldre problemes sense necessitat de tornar a connectar-se a l'ordinador.

- 1945 Von neumann es proposa dissenyar un ordinador que treballés en sistema binari

- 1949 es construeix a la universitat de cambridge el primer ordinador comercial

1a GENERACIÓ (1950-1960)

La primera generació és, evidentment, la més antiga cronològicament, i és l'etapa de les empreses inicials del món informàtic. Durant aquest temps apareixen UNIVAC i IBM, però no venen, sino que lloguen els ordinadors, degut al seu elevadíssim preu.

Durant aquest temps els ordinadors funcionen bàsicament amb vàlvules de buit, i els programes es fan de manera simple, en el mateix codi màquina.

2a GENERACIÓ (1960-1964)

La segona generació apareix marcada per la invenció del transistor, que comencen a substituïr les vàlvules de buit a partir del 1960. No és aquest, però, l'unic avenç d'aquest període: també s'amplien les memòries internes, es redueix la mida dels ordinadors, es generalitza el concepte d'arquitectura modificable.

També apareixen els primers llenguatges simbòlics, com el FORTRAN, el COBOL i l'ALGOL.

3a GENERACIÓ (1964-1974)

S'implementen altres tecnologies de transistors, i també d'altres circuits, de manera que es progressa considerablement en qúestió de reducció de mides i augment de la velocitat de càlcul. També s'avança molt en software, creant llenguatges d'alt nivell, com PL1, BASIC, RPG o APL, i s'inicia la programació estructurada.

En aquest moment és també quan s'estructura el mercat dels ordinadors, i es constitueixen moltes de les empreses que hi ha actualment, com IBM, Philips, UNIVAC, Siemens, Fujitsu, etc.

4a GENERACIÓ (1974 fins avui en dia... )

És a la quarta generació quan es produeix la revolució del micrprocessador. La mida dels ordinadors es redueix a una desena part, les velocitats es multipliquen per 10, 50, 100.. apareix la tecnologia LSI, que permet que grans quantitats de memòria s'acumulin en espais petits.

INTEL produeix en aquesta època el primer microprocessador. Apareix d'questa manera el primer ordinador personal: l'ALTAIR 8800, basat en el xip 8080 d'intel. Apareix tambe l'empresa Apple. Al 1981, IBM comença a vendre el primer PC, i d'aquesta manera continua l'evolució fins avui dia.

5a GENERACIÓ (La que ve ara)

La cinquena generació arriba avui dia, donats els múltiples projectes d'investigació sobre IA (Intel·ligència Artificial) i sistemes experts. Potser ben aviat les noves tecnologies començaran a desbancar les actuals..

I, tal com hem vist, avui dia les coses ja han canviat molt. Des de fa uns anys fins ara, la última generació d'ordinadors presenta moltes diferències respecte a les anteriors, i per això potser podríem distingir com a ordinadors "moderns", o com a els últims en marcar clares diferències respecte als seus antecessors i els primers en començar a envaïr totes les cases, a tots els apareguts des de després del 8086, encara que la majoria d'ells hagin quedat ja antics i no es fabriquin.

"No hi ha ni una sola raó per la qual algú voldria tenir un ordinador a casa seva"
KEN OLSON, president, chairman y fundador de Digital Equipment Corp. 1977

Pàgina web de la informació extreta: Clica aquí

Tot va començar....

Primer de tot dir que els temes que es parlaran en aquest bloc giraran en torn al món d'educació infantil.

Qui sóc? us preguntareu!

El meu nom és Neus Martínez, tinc 24 anys i visc a Caldes de Montbui, em considero una persona amb ganes de descobrir món, simpàtica i alegre.

Tot va començar l'any 2003. La meva idea era estudiar Imatge i So, però com tot jove de 18 anys ja tocava treballar, així que vaig fer el primer casal d'estiu dels quatre on he treballat. Aquell estiu em va fer obrir els ulls i recordar els moments de la meva infància on els adults em preguntaven:
- Tu que vols ser de gran?

I la meva resposta era:

- Professora de guarderia. -Avui dia diria Educadora d'escola bressol, de llar d'infants; ja que dir guarderia es com dir guarda els infants i aquests no es guarden, sinó que s'eduquen.

D'allò han passat 6 anys!! Si si, el temps passa volant!

Durant aquests anys he anat agafant experiència amb infants de 0 a 6 treballant en escoles bressols privades, publiques, casals d'estiu i cases de colònies.

Però no únicament ha estat treballar, tenir el carnet de monitora i el Cicle de Formació de Grau Superior d'Educació Infantil m'ha ajudat molt a aconseguir aquesta experiència.

Actualment puc dir que fins que em jubili, m'agradaria treballar com a educadora i mestre d'educació infantil. D'aquí la raó que estigui cursant primer d'Educació Infantil a la Blanquerna ( Universitat Ramon Llull de Barcelona ).

Cal esmentar però, que tots aquests anys no només han estat estudiar i treballar ja que també he dedicat una bona part als meus dos gran hobbies: esquiar i viatjar. I desitjo poder seguir-ho fent durant molts anys. Qui s'animi ja sap ;-)

Gràcies per la visita